Com ens enxarxem? Manual per fer un barri cooperatiu. Crònica de la quarta sessió de les Jornades 2016
La cooperació, com el capitalisme, és un marc de relació social i econòmica. Ben diferents però. Les experiències cooperatives i mancomunades formen part precisament de la contestació al model capitalista i de la necessitat d’entendre l’activitat econòmica posant la persona al centre, i no el capital. Les crisis han dut sovint a la necessitat de cooperar i de practicar l’ajuda mútua i de posar en marxa iniciatives d’escala més humana (els intercanvis, els béns comuns…). De tot això en vam parlar a la quarta sessió de les Jornades 2016 de CooperaSec i Diàlegs, titulada “Com ens enxarxem? Manual de supervivència per construir un barri cooperatiu”, on vam poder debatre entre tots els presents i amb Ivan Miró, de La ciutat invisible, que va fer un trajecte sobre la realitat cooperativa actual als barris de Barcelona i ens va exposar l’experiència del barri de Sants.
Una sessió que va servir per entendre que un barri cooperatiu no és un barri on hi ha moltes cooperatives, sinó un barri on aquestes iniciatives d’economia social i solidària intercooperen, s’interconnecten, estan arrelades al territori i tenen un sentir i un respirar comunitaris. Hi ha, per tant, una implicació social. A Barcelona, actualment, existeixen unes 4.700 iniciatives d’economia social i creen un 8% de l’ocupació. Entre aquestes xifres cal comptar-hi cooperatives de treball, de serveis, però també algunes fundacions. L’interessant són també les iniciatives de gestió ciutadana i comunitària d’espais. Però encara hi ha molt camí a fer i reptes a assolir. En el cas de Sants, el paper de La Ciutat invisible ha servit per fer memòria històrica del barri, crear relat i darrerament interconnectar les iniciatives que hi ha.
Des de Poble Sec, i concretament des de CooperaSec, es va parlar que hi ha iniciatives i bones al barri però que cal que hi hagi un major treball d’empoderament i que les iniciatives naixents parteixen massa des de la precarietat. Es va parlar també del fet que fa falta tenir un relat comú i veure quin és l’objectiu, cap on es vol caminar, quin és l’imaginari que volem. En aquest sentit, les jornades que es faran el dia 30 d’abril per cloure tot aquest cicle de CooperaSec i Diàlegs haurien de ser el punt de partida per a la reflexió de cap on volem caminar.
Podeu consultar els materials que vam usar per la sessió, aquí.
