Crònica Sessió 1 La Cooperativa una empresa democràtica per a tothom
La primera sessió de les jornades de cooperativisme i economia solidària al Poble Sec va apropar-nos a les bases de constitució cooperativa a través de la ponència de Ferran Aguiló, consultor d’estratègia, cooperativisme i intercooperació a A+4; i docent a Aposta, Escola empresarial cooperativa. La taula rodona formada per membres de Trèvol SCCL, Cooperativa de missatgeria, neteja i distribució, pionera en l’ús de la bicicleta per a missatgeria; L’Apòstrof SCCL (Serveis integrals de comunicació) i Arç Cooperativa (Integrat per Arç Serveis Integrals d’Assegurances i Arç Consum Responsable) va presentar experiències cooperatives que fa temps que funcionen i que van permetre enriquir el debat posterior.
L’economia solidària i el projecte cooperatiu
L’economia solidària representada pel cooperativisme es basa en uns principis i valors que la fan diferent a l’economia capitalista. L’autoajuda, la gestió democràtica, la igualtat, l’equitat i la solidaritat són els pilars del projecte cooperatiu, on la transparència, la responsabilitat social, la innovació i l’interès per la comunitat, transcendint el model cooperatiu, són els elements clau per a la transformació social.
La ponència va permetre’ns aprofundir en els conceptes clau i els detalls de la constitució d’una cooperativa. S’han de tenir clar certs punts abans de posar en marxa tot l’engranatge de constitució d’una cooperativa:
- Què sabem fer i què volem posar al mercat?
- Com ho posem al mercat?
- Quina és la capacitat d’organització que tenim?
- Quina estratègia volem posar en marxa enfocada a l’economia social? Quina és la planificació a 3 anys com a mínim?
Es va fer especial èmfasi en el fet de ser conscients i responsables a l’hora de fer empresa. Es creu oportú que la perspectiva temporal mínima sigui d’uns cinc anys per a que el projecte maduri i tiri endavant com a alternativa al sistema.
Detalls de constitució d’una cooperativa
La SCCL, societat cooperativa catalana limitada, és una forma jurídica de responsabilitat limitada. Això vol dir que, en cas de fallida, es respon pel deute fins al capital social. Per aquest motiu, hi ha dificultat a l’hora de demanar crèdit als bancs convencionals. Això, s’ha transformat en una oportunitat, ja que ha permès el desenvolupament de les finances ètiques i cooperatives, i per tant, el desenvolupament de les xarxes de mercat social. El marc jurídic correspon a la Llei 18/2002, de cooperatives de Catalunya, i a la Llei fiscal 20/90.
La SCCL necessita d’un mínim de 3 persones per constituir-se, que han d’aportar un mínim de 3.000 euros de capital total obligatori a la cooperativa. Totes les persones sòcies han de fer-hi la mateixa aportació. El capital social voluntari pot ser diferent segons les possibilitats diferents de les persones sòcies. Les cooperatives poden ser de serveis, de treball i de consum.
Les persones sòcies de la cooperativa són sòcies treballadores en actiu. Les persones sòcies excedents estan en excedència de treball. Les persones sòcies col·laboradores estan obligades a participar en el capital social però no estan obligades a treballar. Han de representar com a màxim 1/3 del total de persones sòcies treballadores. També hi pot haver persones treballadores no sòcies, en la mateixa proporció màxima d’1/3 del total de persones sòcies treballadores.
La participació és un element fonamental que comporta uns drets i deures: participació democràtica en la presa de decisions, participació de l’activitat econòmica, i participació dels resultats (retorn cooperatiu).
Els òrgans socials que composen la cooperativa i que queden recollits als Estatuts i al Reglament intern són l’assemblea, el consell rector i la intervenció de comptes. Aquesta última figura correspon a una persona que controla els comptes i que no pot pertànyer al consell rector. Només és necessària quan hi ha més de 3 persones sòcies.
Els detalls de constitució i funcionament d’una cooperativa tenen vocació de canviar les relacions econòmiques i socials planetàries, a través de fer un altre tipus d’economia.
Elements del debat
A nivell formal, va sorgir el dubte de si es pot participar en una cooperativa de treball de forma voluntària, sense remuneració formal. Des de la taula, es va respondre que la SCCL obliga a donar d’alta a la Seguretat Social a totes les persones treballadores. D’aquí, que es plantegés la possibilitat d’acollir el projecte cooperatiu com associació en un principi, per fer-lo rodar i que es pugui fer treball voluntari, per, més endavant, dur a terme els passos de constitució formal de la SCCL.
Els membres de les tres cooperatives convidades a presentar les seves experiències van posar de manifest les contradiccions individuals i grupals que els hi havia suposat convertir-se treballadors i gerents del seu propi negoci, i com, a base de crear consensos, les havien anat superant. Un altre de les qüestions que es van tractar va ser la importància de la gestió dels conflictes. La gestió democràtica és essencial, com també ho és la bona organització per evitar estar en assemblea permanent.
Un dels objectius que es vol atènyer és que la majoria de l’activitat es dugui a terme al mercat social. Actualment, donada la dimensió del mercat social, no és possible. No obstant, la contradicció que sorgeix pel fet de que proveïdors i/o clients no formin part del mercat social es resol mitjançant un dels principis del cooperativisme: l’interès per la comunitat. Es va recalcar que és important no quedar-se dintre d’una bombolla i procurar travessar les barreres de l’economia convencional i fer pressió.
En aquesta línia, estan enfocades les cooperatives compromeses amb la transformació social i que realitzen balanç social. És des d’aquesta òptica que es tracta de resoldre el debat entre públic oficial i públic popular autoorganitzat. Allò públic oficial de vessant neoliberal instrumentalitza el cooperativisme com a proveïdora de serveis que l’Estat considera que no ha de proveir. La idea del cooperativisme i de l’economia solidària parteix de la base de que és l’empoderament popular el que ha de fer possible el proveïment de serveis d’educació, cura, cultura des de la propietat comuna, l’autoorganització i la participació de tots els membres de la comunitat. És aquest el veritable concepte de públic.
